Fotos i conceptes matemàtiques...

Totes les fotes i els comentaris estan estrets d’una pàgina molt interessant que vos aconselle que visiteu  esquemat.

Llenguatge algebraic

Gran invent el anomenar a les coses amb símbols per a treballar amb elles, fins i tot a les què no es coneixen. Permet concretar el pensament, raonar i avançar en les conclusions. Per a Newton resoldre un problema de nombres és traduir-lo del llenguatge en què es presenta al llenguatge algebraic. Símbols, claus, canvis de variable són conceptes immersos ja en la cultura general. Encara que, afortunadament, en la vida quotidiana les coses no porten les seues lletres damunt. Foto Akira TAKAUE.

8x

Viu en les fórmules, polinomis, funcions i equacions, és la reina del llenguatge algebraic, tots  volen trobar-la, és la x, el més popular símbol de les mates. Foto Bàrbara.

La cosa de Cardano

Cap a 1500 Gerolamo Cardano, Lucca Paciole, Niccolò Fontana Tartaglia, Lovodico Ferrari i Scipione del Ferro, entre uns altres, es barallaven amb les equacions, per resoldre les de 3r i 4t grau, i es barallaven entre si pels honors que el gran públic els prodigava, a manera dels actuals herois esportius. La cosa és que abans de les incògnites usaven paraules, la cosa és que les anomenaven la cosa, la cosa és que ara les equacions estan resoltes, gràcies a aquells pioners i la cosa és que la cosa ara es diu x. Foto Weave Bridge Philadelphia.

Signe més

L’universalment conegut signe més per a l'addició o summa. La idea d'afegir és simple i al llarg de la història s'han usat molts símbols o abreviatures. En el segle XV s'usaven a Europa la P de plus que és igual a més en llatí (i la M de minus que vol dir menys per a restar). Els signes + i − actuals es creu que provenen del llibre d'Aritmètica Mercantil Behende und hüpscheenung auff allen Kauffmanschafft, obra de Johannes Widmann en 1489, encara que també es diu que el + ve de les creus que feien amb algun tipus de guix els empleats de les duanes per a indicar els paquets revisats.

 Sempre positiu

Diuen que el signe + ve dels duaners holandesos, que marcaven els embalums amb un aspa. Me'ls imagine fent el senyal i dient un altre més en espentar el paquet. I es va quedar el símbol. I en la vida, com en les mates hi ha qui opta tots els dies pel positiu, + ∀x,    

Igual a

Perquè no hi ha dues coses més iguals que dues rectes paral·leles, així inventà Robert Recorde el símbol igual a en 1557. Al principi les ratlles eren molt llargues, després es va ser acurtar. La notació matemàtica té gran trascendència en l'avanç de les matemàtiques. Foto Loic Labranche.

2n és parell

No importa quants ocells hi haja sobre el gel. El total d'imatges serà sempre parell. Demostració visual d'una propietat matemàtica. Així quan volem escriure un nombre parell genèric o desconegut posem 2n, sent n un nombre natural, clar. Foto Ostfries

2n+1 és imparell

Si tots van per parelles i sobra un, és clar que en total són imparells. És la idea que s'usa per a escriure un nombre imparell en general: poses 2n + 1 i tens un nombre imparell, siga el que siga el nombre enter n. I val també amb 2n – 1. Perquè, clar, 2n és sempre parell. Foto Peter Orlicky

Nombre imparell: 2n - 1

Si ja hem vist 2n+1 com a expressió d'un nombre imparell, portem ara altra visió interessant. Si tot va per parelles i falla un, queda un nombre imparell d'elements. El que s'escriu 2n–1, una expressió potent i eficaç que a voltes s'entravessa en els inicis del llenguatge algebraic i que s'aclareix amb la foto de C. Lear d'una destil·leria i la seua finestra trencada..